ATRAPA LA LLEBRE, LANA BASTASIC
Traducció de Pau Sanchís Ferrer
Barcelona: Edicions del Periscopi, 2020 (1a. edició: març).
280 pàgs. 19 euros.
Una identitat esmunyedissa
A la cèlebre
obra de Lewis Carroll, publicada per primer cop el 1865, l’Alícia decideix
empaitar el conill blanc que acaba d’aparéixer a través d’un cau profund,
segurament molt més del que ella mateixa es podia imaginar. Més enllà d’una
simple caiguda accidental, l’aventura de qui ha estat el personatge més
reescrit i reinterpretat de la literatura universal té una significació
complexa i plena de matisos que s’obren a múltiples perspectives.
I a Atrapa la llebre en tenim una. La seva
autora, Lana Bastašić (Zagreb, 1986), ha construït una novel·la que és també un
viatge estrany –una road trip fosca-
aparentment amb un objectiu més o menys tangible, però del qual se’n van
difuminant cada cop més els contorns i la incertesa acaba imposant-se. O, dit
altrament, la certesa que no hi ha un final alliberador i que, per tant, estem
sempre condemnats a recomençar una i
una altra vegada a l’espera de respostes.
Després de
molts anys de no veure’s, la travessia que emprenen juntes la Sara i la Lejla
pel territori de l’antiga Iugoslàvia –ciutats bosnianes i croates com Mostar,
Banja Luka, Zagreb...- en direcció a Viena, transcendeix l’experiència merament
física i acaba convertint-se en un laberíntic periple de cerca de la pròpia
identitat.
Absurda,
contradictòria, també cruel –com el món que coneix l’Alícia-, la relació entre
les dues amigues es mou constantment entre el passat i un present que avança a
la deriva a mesura que s’apropa la destinació final, mantinguda com un enigma
al llarg de tota la novel·la.
Els efectes
de la guerra en aquest paisatge fantasmagòric i desolat que travessen les noies
hi són sempre presents, en un segon pla però ben perceptible, influent des de
la seva fonda empremta malgrat els anys transcorreguts (entre 1991 i 2001, una
dècada de conflictes bèlics als Balcans amb desenes de milers de morts i
milions de refugiats i desplaçats). Impossible d’oblidar el genocidi bosnià, fins
i tot per a les generacions actuals, tal com reconeix Bastašić a les
entrevistes, que ha volgut que Bòsnia fos un personatge més en aquesta història.
Hi ha un
moment, quan ja n’han travessat la frontera i ara circulen per territori
eslovè, que la Sara diu: “Alguna cosa seva, trossets de terra, partícules de
foscor, que portàvem sota les cendres. Sempre
som a Bòsnia. Ara havíem començat a escampar-la per Europa. La nostra terra
de fronteres irreconciliables en realitat no tenia fronteres”.
Com la
trasbalsada heroïna de Carroll, la Sara s’endinsa cada cop més en un pou ple de
preguntes sense resposta, desorientada enmig d’un joc de miratges tan absurd
com desconcertant. Qui o què busca, en realitat, incapaç de veure-hi més enllà? Es pot atrapar
una llebre, i fer-la estar quieta, fidel, al teu costat, si és esmunyedissa de
mena?
Potser la
clau és al quadre Llebre jove (1502)
de Dürer, exposat a l’Albertina Museu de Viena, que també té un protagonisme
aquí. El pintor alemany va immortalitzar l’animal tenint-lo com a model al seu
estudi o des d’uns esbossos presos del natural? Què ens revela, la seva
contemplació atenta?
Tot plegat podria
ser una construcció mental i literària
de la mateixa Sara, la narradora omniscient d’aquest relat circular sense un
desenllaç clarament delimitat.
Escrita amb
una prosa vigorosa i penetrant, Atrapa la
llebre (en serbocroat, 2018) ha causat una molt bona impressió a la crítica
i ha estat finalista del premi NIN, el més prestigiós de les lletres
ex-iugoslaves.
La seva
autora, Lana Bastašić (Zagreb, 1986) ha obtingut diversos reconeixements a la
seva obra –contes, poesia i teatre-, abans d’aquesta seva primera incursió en
la novel·la.
Una reescriptura d’Alícia al País de les meravelles”, tal com diu la jove escriptora, però amb una singular personalitat literària que la converteix en una de les novel·les més inquietants del moment actual.
Una reescriptura d’Alícia al País de les meravelles”, tal com diu la jove escriptora, però amb una singular personalitat literària que la converteix en una de les novel·les més inquietants del moment actual.
Josep Gras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada