Ovació de gala al degà dels dramaturgs catalans

                     foto arxiu Ajuntament de Barcelona

Josep Gras

______________

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany ha estat atorgat a Josep Mª Benet i Jornet (Barcelona, 1940), el dramaturg més veterà de l’escena catalana actual, amb una dilatada trajectòria que s’acosta a la trentena de títols. Una decisió insòlita en la història d’aquest important guardó, però absolutament justa i necessària, que reconeix institucionalment el gènere dramàtic i el situa a la mateixa alçada que els altres gèneres literaris tradicionalment més valorats.

El jurat, que premia així també tot el món del teatre a Catalunya, destaca de Benet i Jornet “l’extensió, varietat i coherència de la seva obra amb continuïtat infatigable i fidel al teatre de text, que l’ha convertit en referència del teatre català contemporani”.   

Una vella, coneguda olor (1963) fou la seva primera incursió com a autor en el teatre, a la que han seguit títols tan significatius com Desig (1991), E.R. (1994), duta al cinema per Ventura Pons el 1996 a Actrius, Olors (2000), les recents Soterrani (2008) i Dues dones que ballen (2010) i la seva darrera Com dir-ho, d’aquest mateix any 2013, per citar-ne només uns quants d’una prolífica i meritòria trajectòria.

Com dir-ho, estrenada el passat 6 de març a l’Almeria Teatre de Barcelona i on hi serà fins al proper 28 d’abril, completa en certa manera una trilogia iniciada amb les dues obres abans esmentades: Soterrani, estrenada a la Sala Beckett de Barcelona el 27 de març de 2008, i Dues dones que ballen, estrenada al Teatre de Salt el 4 de març de 2011, totes tres obres dirigides per Xavier Albertí.

Benet i Jornet, que també ha escrit obres per a un públic infantil i juvenil com ara Supertot (1975) o El manuscrit d’Alí Bey (1988) entre altres, és conegut a més com a guionista de sèries de televisió tan populars com Poble Nou, emesa durant les temporades 1993 i 1994,  Nissaga de poder, 1996-98 o Ventdelplà, 2005-2010.

La llista de premis que Benet i Jornet ha obtingut al llarg de la seva carrera és impressionant i dóna fe del reconeixement aquí i a l’estranger que se li ha dispensat, havent-se traduït moltes de les seves obres a una desena de llengües europees, entre les quals l’anglès, l’alemany, el francès, el portuguès, etc. Però el que ara el fa més content, tal com ell mateix ha dit aquests dies en les diverses entrevistes que li han fet, és veure reconegut, premiat, amb aquest guardó tot el teatre català. ■        

Per ampliar informació sobre la trajectòria i el pensament de Benet i Jornet, m’ha semblat interessant incloure la següent entrevista que, malgrat els anys que han passat des de la seva publicació (diari Regió-7, 11 de juny de 1997), crec que continua essent prou vigent i il·lustrativa.