UNA CASA AMB RODES, IVAN JABLONKA
Traducció de Marta Marfany Simó
Barcelona: llibres Anagrama, 2019 (1a. edició: març)
184 pàgs. 16,90 euros.
La llibertat
Quan
era un nen i fins a gairebé entrada l’adolescència, l’autor d’aquest llibre va
gaudir de continus viatges de vacances amb la seva família en autocaravana. El
record d’aquells anys, de les travessies per molts països –del sud d’Europa sobretot,
Grècia, Roma, Sicília...- sentint-se
lliure i ple de vida en l’espai rectangular que era casa seva arreu on anessin
i s’aturessin, és l’element principal d’aquest quadern de ruta, que és també un
diari personal farcit d’observacions i de comentaris filosòfics i literaris.
Jablonka
construeix un emotiu autoretrat a partir de l’evocació de la seva infantesa, en
què va ser plenament feliç gràcies a les virtuts del ‘caravanning’ com a estil
de vida i com a manera de pensar i de relacionar-se amb el món. Cada indret on
acampaven, cada visita que feien pels voltants –arqueològics, naturals,
urbanístics...,- eren únics i irrepetibles, i la fascinació d’aquells moments
ha perdurat a través dels anys en l’historiador adult que és avui dia.
La
sensació de llibertat, de domini sobre el propi temps de lleure, l’ha
acompanyat sempre més i ha contribuït a estructurar el seu pensament. La
itinerància suposava un desarrelament provisional volgudament assumit, i era
una font inacabable de descobriments, d’experiències noves tant de caire lúdic
com culturals, de “modèstia”–diu l’autor- per a la vida: “... Vinc del país
dels sense país. Estic amb els que arrosseguen el seu passat com una caravana.
Estic al costat dels caminants, dels somiadors, dels ambulants i dels baladrers.
Al costat de l’autocaravana”.
Una casa amb rodes és
un breu però intens exercici autobiogràfic, centrat com hem dit en els
estiueigs que l’autor realitzà amb els pares i el seu germà, juntament amb dues
famílies amigues més, parapetat a dins d’una d’aquestes cases ambulants que
esdevenien màgiques als ulls d’un infant. Allò va ser, tal com diu Jablonka,
una veritable epopeia: de descoberta del món, de l’amistat, fins i tot de la
personalitat dels seus progenitors. Un pare gairebé obsessionat amb la idea de
ser feliç a cada moment, sobretot pensant en els fills; i la mare, fervent
admiradora del món antic i de la saviesa grega i llatina. Tots dos van
estimular la curiositat intel·lectual i exploradora del petit “rodamón de
l’estiu”, que era com es coneixia la família en el seu entorn quotidià
parisenc.
Tot el
llibre és un elogi rotund de la infantesa viscuda, de la immensa “sort” que
havia tingut, de tot el que ha après. Però també és, com diu l’autor, un acte
de restitució, de reconeixement cap a tots aquells nens i nenes que no van
tenir les mateixes oportunitats. Com el cas del pare, sense anar més lluny, que
va passar-ne una bona part en un centre d’acollida.
Ivan
Jablonka (París, 1973), professor d’història a més d’escriptor –autor de la
celebrada Laëtitia o la fi dels homes (2017)-,
ressenya aquí una part sensible de la seva pròpia historicitat, vinculada en
tot moment amb les lectures dels canònics com Proust, Victor Hugo, Rimbaud o
Jules Verne, que va transmetre-li el gust per l’aventura, la descoberta de
“nous móns” i la sensació de llibertat que aquesta implicava.
Hi ha
alguns fragments especialment bells, instantànies recuperades dels antics
àlbums familiars, que tenen l’estrany do de retenir l’essencial d’uns moments,
d’uns anys i fins i tot d’una vida. Jablonka tradueix aquests records d’imatges
granuloses en paraules intensament poètiques, destinades a perdurar més enllà
del que seria una simple evocació carregada de nostàlgia: “Quan a mi m’arribi
l’hora, m’agradaria reposar al seient de l’autocaravana rabent a tota velocitat
per l’autopista, i la mort serà una llarga vetllada admirant les llums d’una
barriada europea –esl rius d’or fos, visibles des de l’espai on les nostres
vides s’igualen”.
Josep Gras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada