Un clam més viu i necessari que mai

El CLAM Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya inicia la seva singladura enmig de grans crisis socials i humanitàries cada cop més perllongades

Josep Gras

El proper 27 d’abril obre el teló el Festival CLAM de Cinema Social de Catalunya en la seva 14a edició i primera en oferir tres seus simultànies de celebració: Navarcles, Manresa i Navàs. Fins ara el certàmen s’havia desenvolupat només a Navarcles, lloc matriu d’aquesta iniciativa que el 2004 va posar en marxa l’entitat FICNA (Festival Internacional de Cinema de Navarcles), constituïda un any abans, amb la doble finalitat de promoure valors universals com els drets humans i la solidaritat a través del cinema i, alhora, dotar Navarcles d’un major contingut cultural. 

Aquesta ampliació en el territori forma part del nou impuls que s’ha volgut donar al festival, amb la decidida implicació de l’Ajuntament de Manresa i la col·laboració  també de l’associació cultural FotoFilm Navàs, que acollirà part de la programació d’enguany. “Hi ha la voluntat de materialitzar un canvi de dimensió i de posicionar-se paulatinament com un referent entre els festivals més importants del país, especialment en cinema social”, diu al respecte Serafí Vallecillos, nou director de CLAM en substitució del fins ara Valentí Oliveras.

Amb el nom també renovat, el festival inicia una nova etapa amb la mirada posada en el futur i amb ambiciosos reptes plantejats. Sense perdre els trets essencials que l’han definit al llarg de la seva ja important trajectòria, el CLAM aspira a consolidar la seva presència més enllà de l’àmbit local i a fer créixer el prestigi que actualment ja és marca de la casa. “La incorporació a la Catalunya Film Festivals per a nosaltres ja és molt significativa, però hem de treballar per continuar incrementant l’interès cinematogràfic del festival, mantenint els criteris de qualitat i de novetat en la programació i enriquint-la amb la presència de directors, productors, actors…”, assegura Vallecillos, que també hi veu una importància decisiva en la potenciació del seu vessant educatiu.
Enguany l’aposta del consistori manresà en aquest nou periple del festival és important i el nivell de compromís organitzatiu i econòmic que ha contret així ho demostra. Segons Anna Crespo, regidora de Cultura de l’Ajuntament, la voluntat de suport és inequívoca: “La implicació de la regidoria amb CLAM és total; s’han aconseguit 20.000 euros de pressupost ordinari i s’ha presentat el projecte d’ampliació i millora del certàmen a les institucions pertinents: Generalitat, Diputació…”. Es vol així, tant des de la regidoria com per part de l’entitat organitzadora, posicionar el festival en un lloc destacat dins el panorama d’esdeveniments cinematogràfics català i extendre la seva àrea d’influència a un major territori. L’objectiu és, en aquest sentit, prou ambiciós: “Esperem que un públic potencial més gran pugui beneficiar-se de la projecció de totes aquestes pel·lícules, xerrades i tots els altres actes paral·lels que s’hi duen a terme i, alhora, que Manresa recuperi així al seu territori un festival de cinema de la qualitat que té sens dubte el CLAM”, diu Crespo.  

                      

Qualitat cinematogràfica i missatge social

El CLAM Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya 2017, que se celebrarà entre el 27 d’abril i el 7 de maig, té com a tema aglutinador d’aquesta edició “Herois de la Salut”. L’any passat, “Llibertat” cloïa un cicle de tres anys dedicats als principis que va propagar la Revolució Francesa com a grans valors universals en què s’havien de sustentar els drets humans i les societats democràtiques del futur.

Coherent amb el caràcter de compromís i de reflexió al voltant de les grans problemàtiques socials i humanitàries que l’ha guiat sempre, el CLAM continua focalitzant la seva mirada en les persones o col·lectius que pateixen situacions diverses de vulnerabilitat i d’exclusió  i, alhora, en aquells que dediquen el seu temps a intentar alleujar el dolor de tots aquests éssers humans. 

Les pel·lícules que es presenten al certamen contenen, doncs, aquest missatge de denúncia o de difusió d’una realitat sovint oblidada per les polítiques governamentals, però també tenen en comú una alta qualitat cinematogràfica que només per aquesta raó ja són mereixedores de ser visionades. Per a Jordi Bordas, crític de cinema i membre del jurat del festival, no hi ha cap dubte: “El nivell qualitatiu de les pel·lícules del CLAM sempre ha estat alt. Obres que es mouen entre la ficció i el documental, tot i que en el cinema actual els límits entre aquests registres és cada cop més difús, però al capdavall productes artístics que el jurat valora en el resultat creatiu que assoleixen, sense perdre de vista el seu vessant social”. Dues ‘delicatessen’, en paraules de Bordas, com Sparrows (2016) de Rúnar Rúnarsson o Corazón gigante (2015) de Dagur Kári o el llargmetratge danès Land of Mine (2015, però estrenat recentment a les sales comercials), de M.P.Zandvliet sobre algunes de les conseqüències tràgiques de les guerres a llarg termini, són una mostra prou eloqüent del cine que es projecta al festival.

“Herois de la salut”, el lema d’enguany, pren el relleu deixat pel documental australià The surgery ship (2015), de Madeleine Hetherton, premiat l’any passat tant pel jurat com pel públic en la secció oficial de llargmetratges, que mostra el dia a dia del treball que es duu a terme en un vaixell hospital de l’organització humanitària Mercy Ships (Naus de l’Esperança). El reconeixement i l’interès unànimes que va generar han influït en la tria del tema actual.

Amb la paraula ‘herois’ els promotors del CLAM volen retre homenatge a totes aquestes persones que, individualment o com a membres d’organitzacions no governamentals i sense interessos lucratius, dediquen els seus coneixements i professionalitat a l’atenció sanitària de milers de víctimes de catàstrofes humanitàries. El seu és un exemple de gran valor ètic, remarca el CLAM, però no ho és menys el de tots aquells altres que treballen prop de casa per garantir la dignitat de molts ciutadans actualment en condicions d’extrema precarietat. 

Una perspectiva polièdrica      

148 curts i 39 llargmetratges procedents d’una quarantena de països truquen a la porta d’un certamen que, més enllà del palmarès competitiu, vol oferir una perspectiva polièdrica de problemàtiques socials sovint poc conegudes o distorsionades a través de la celebració d’actes paral·lels a la projecció de pel·lícules. “En la selecció de les pel·lícules hi pesen criteris tant cinematogràfics com de contingut social. Ens agrada presentar també una mostra internacional, perquè això ens permet mirar de tenir una visió global tant de les tendències cinematogràfiques com de les realitats socials que aquesta filmografia recull”, explica Serafí Vallecillos. Un dels plats forts és sens dubte la concessió del Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat, que en l’edició anterior va anar a parar a l’ONG nascuda a Catalunya Proactiva Open Arms.

El CLAM, amb tretze edicions ja complertes, és un festival consolidat. Així ho creu Valentí Oliveras, anterior director: “El fet de celebrar la 14a edició ja és un èxit, i situa el festival com a referent a Catalunya. Un aspecte també molt positiu és el d’haver posat al mapa un poble de la Catalunya interior de poc més de 6000 habitants”. A punt d’inaugurar-se aquest important aparador cinematogràfic dels grans drames socials i humanitaris actuals, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya propaga de nou el seu clam de denúncia i de sensibilització per a tothom qui el vulgui escoltar.