Josep
Maria Planes, el periodista compromès
Una
exposició a la biblioteca del Casino de Manresa en commemoració dels vuitanta anys de l'assassinat del periodista manresà
Josep
Gras
______________
“A propòsit de Josep Maria Planes (1907-1936)” vol retre homenatge a qui va ser un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya en uns anys políticament i socialment convulsos, i que va ser assassinat per pistolers de la FAI el 24 d’agost de 1936 a la barcelonina carretera de la Rabassada.
L’organització d’ideologia anarquista, a
través d’un escamot de milicians radicals, responia així al treball periodístic
de Planes, en què posava al descobert l’entramat criminal de l’entitat i el seu
habitual modus operandi.
Un llibre magnífic que ara recuperem al
respecte, Els gàngsters de Barcelona
(Proa, 2002), recull la trentena d’articles que l’autor va publicar al diari La Publicitat el 1934, dividits en dues
sèries: “Els gàngsters de Barcelona” i “L’organització de l’anarquisme a
Catalunya i a Espanya”. Planes hi intenta demostrar la vinculació entre la
CNT-FAI i una delinqüència habitual molt activa (assassinats, sabotatges,
robatoris, etc.) disfressada sovint d’ideologia.
Però volem fixar-nos també, arran d’aquesta
exposició, en un Josep Maria Planes més frívol i festiu, cronista de les
glamouroses nits barcelonines d’aquells anys 20 i 30, excel·lent conreador d’un
periodisme mundà i cosmopolita, lleuger però alhora ple de vitalitat i de
poesia. És el Planes que s’endinsa en el món nocturn del cabaret i del music-hall
i retrata amb tendresa el lirisme un punt canalla de les vedettes, dels hostes
assidus i també dels que hi són de pas. A Nits
de Barcelona (Proa, 2001; editada per primer cop el 1931 per la Catalònia),
també a cura com el llibre anterior del periodista manresà i biògraf de Planes
Jordi Finestres, amb un sucós pròleg de Josep Maria de Sagarra i colofó de
Carles Soldevila i les impagables il·lustracions d’Oleguer Junyent (tots tres
noms il·lustres del periodisme català més esplendorós), hi trobem tal com deia d’ell mateix Josep
Maria Planes “un periodista decoratiu”,
l’observador atent i apassionat d’un món inexistent ja fa molts anys. Una
petita col·lecció de miniatures brodades amb la prosa colorista i exquisidament
irònica del jove i excel·lent reporter amic de Sagarra, Avel·lí Artís Gener
“Tísner” i tants altres magnífics
escriptors del moment.
L’exposició, comissariada per Jordi
Finestres i pel també periodista i professor de la UVIC Jordi Serrat, i que pot
visitar-se fins al dia 17 d’abril a l’espai 7 de la biblioteca del Casino, fa
un recorregut per l’estroncada però brillant trajectòria de Planes:
col·laborador destacat de Mirador i Imatges, impulsor de la publicació
satírica El Be Negre, cronista
esportiu i, sobretot, el “periodista complet, valent, agosarat i polifacètic”
en paraules de Finestres, que va denunciar públicament els autors del doble
assassinat dels germans Badia quan aquests intentaven posar fre al pistolerisme organitzat que regnava a la ciutat de
Barcelona.
Set trets –com diu el llibre de Jordi
Finestres editat per Pòrtic- a un periodisme rigorós i èticament compromès que
no han aconseguit fer emmudir i que amb el temps no ha fet altra cosa que
accentuar la seva vigència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada