LA IDEA D'EUROPA, GEORGE STEINER
Introducció de Rob Riemen. Traducció de Víctor Compta
Barcelona: Arcàdia, 2004 (1ª edició, desembre)
47 pàgs. 8 euros

Un ideal de civilització avui devaluat

Enguany es compleixen seixanta anys de la signatura solemne del Tractat de Roma (25 de març de 1957), segons el qual es constituïa la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb un objectiu prioritari d’avançar cap a la creació i consolidació d’un mercat únic europeu que aglutinés una bona part dels països-socis o ferms candidats a ser-ne en el futur.

Amb els anys la Unió Europea ha passat per una successió interminable d’acords, tractats, resolucions, etc., alguns dels quals de més pes que altres: per exemple, l’Acord Schengen de 1985 impulsat per Jacques Delors d’abolició de fronteres interiors, o el Tractat de Maastricht de 1992 que reforçava els tres pilars bàsics de l’estructura política de la Unió definits en l’adopció d’una moneda única, criteris comuns en política exterior i de seguretat i l’establiment d’una justícia vinculant en assumptes de gran transcendència comunitària.

Malgrat les bones intencions i la pompa desplegada al voltant del que semblava que havien de ser unes institucions que permetrien aprofundir en la qualitat democràtica de la política dels estats membres i, en definitiva, en la millora de la vida pública i privada dels seus ciutadans, el cert és que avui dia la Unió Europea ha decebut enormement bona part de la seva societat civil i els darrers anys l’euroescepticisme no ha parat de créixer.

Són moltes les veus que denuncien la inoperància de les seves institucions  en la resolució d’importants conflictes d’índole política i humanitària (la crisi dels refugiats, sense anar més lluny) i, el que encara és més greu, l’actitud d’inhibició davant vulneracions dels grans valors democràtics fundacionals i dels drets humans perpretades en territori europeu.

Intel·lectuals i personalitats dels àmbits acadèmic i cultural han posat l’èmfasi en el que consideren que és un deteriorament progressiu de la cultura europea, entesa com el bressol d’aquests valors i principis universals. El llegat que ens deixen segles de creació artística i literària i de grans aportacions al pensament es veu avui seriosament amenaçat per la desídia o el desinterès de la troika comunitària actual.

Un deure moral

George Steiner (París, 1929) sempre ha estat molt crític al respecte. Europa, ha dit no poques vegades, és incapaç de preservar un llegat multidisciplinari enorme i uns valors democràtics basats en els drets humans. “Europa sens dubte morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials”, afirma en aquest llibre Steiner, possiblement l’intel·lectual més lúcid i culte de l’actualitat. Un dels darrers savis encara vius, convertit en un far indispensable del pensament contemporani.
 

Recuperem avui aquest breu assaig seu, La idea d’Europa (2004), que tot i els anys transcorreguts des de la seva edició, no ha perdut vigència en el marc del debat sobre el futur d’Europa i de la Unió Europea. Venint d’Steiner, les seves poques però denses pàgines no prenen mai un caràcter pamfletari ni merament divulgatiu, sinó que assoleixen un cop més l’alt nivell de reflexió al que ens té acostumats.          

Steiner va pronunciar una conferència amb aquest títol el maig de 2004 al Nexus Instituut de Tilburg -població situada al sud dels Països Baixos-, un centre referent a nivell internacional per la seva contribució al debat intel·lectual en el seu sentit més ampli sobre les grans qüestions del món actual. Per a Rob Riemen, el seu fundador el 1994, Steiner encarna com pocs l’esperit de la gran tradició humanista europea, per a qui preservar el llegat cultural, les obres dels poetes i pensadors, dels artistes, de les contribucions filosòfiques i polítiques, és fins i tot un deure moral que no hauríem de menystenir.

Al llarg de La idea d’Europa Steiner exposa cinc grans axiomes, cinc proposicions d’ampli consens per a la reflexió al voltant de la identitat europea. Un, els cafès. Aquests són llocs emblemàtics de la cultura europea, diu l’autor, o si més no ho havien estat: espais quotidians que han acollit durant segles debat intel·lectual i creació literària.

En segon lloc, la geografia europea. Abastable, d’escala humana, propera a l’activitat i la sensibilitat dels seus homes i dones, que convida a l’exploració i al passeig; grans filòsofs i escriptors com Kant, Coleridge, Walser i tants altres n’han estat fidels practicants.

Precisament, el tercer paràmetre d’Steiner es refereix als carrers i places d’aquesta geografia com a indrets plens de vida històrica, representatius de la memòria col·lectiva dels europeus; escenaris de revoltes, sofriment i celebracions.

És en aquest sentit que l’autor de Gramàtiques de la creació (Proa, 2002) o Deu raons possibles de la tristesa del pensament (Arcàdia, 2012) alerta que la tenebra que durant bona part del segle passat enfosquí Europa pot tornar si no aprenem de les terribles lliçons del passat.

Finalment, Steiner situa el seu darrer axioma en la necessitat de mantenir viva l’herència dels clàssics grecs i llatins i no oblidar els nostres orígens judeocristians: “Ser europeu és intentar conciliar, moralment, intel·lectualment i existencialment els ideals i les praxis contraposades de la ciutat de Sòcrates i de la d’Isaïes”.           

Cal caminar en el rumb que ja ens van mostrar Montaigne, Voltaire, Erasme, Kant..., ens diu Steiner, conscients de la necessitat de salvaguardar un ideal de civilització que s’allunyi dels extremismes ideològics i de nous totalitarismes fortament amenaçadors encara en ple segle XXI.

Catedràtic de Literatura Comparada, professor ja jubilat que ha impartit docència a les universitats de Ginebra, Harvard, Oxford, Cambridge..., assagista i crític que ha escrit regularment a The New Yorker, The New York Times, The Times Literary Supplement, The Economist, The Guardian... George Steiner, que tot i la seva inactivitat acadèmica actual no hi ha dia que passi –segons diu ell mateix- que no estudiï i aprengui coses noves com a la seva època d’estudiant, és pessimista pel que fa a la cultura europea actual i a Europa com a entitat política i econòmica: “Té algun futur la idea d’Europa, o potser hem de concloure que ja ha acabat el seu recorregut?”.

Les institucions polítiques europees, més preocupades per interessos geopolítics i de competitivitat econòmica, han oblidat la seva responsabilitat davant el repte de protegir el llegat i la identitat culturals d’aquest antic continent. Avui més que mai, els valors humanistes viuen una situació d’indefensió davant els imperatius dels mercats borsaris i del capital transnacional en connivència amb un poder polític que s’hi ha acomodat.

Steiner: un far enmig de l’espessa boira.        

Josep Gras