EL MAR, JOHN BANVILLE
Traducció d'Eduard Castanyo
Edic.Bromera. Alzira, 2006.

Naturalesa imperfecta dels records

John Banville (Wexford, Irlanda, 1945) és un dels escriptors en llengua anglesa més prestigiosos actualment. "Un gran estilista", en paraules de George Steiner. I, en fecte, aquesta valuosa qualitat es veu del tot confirmada en la seva darrera novel·la. El lector que s’endinsi en les pàgines de El mar no hi reconeixerà -si més no, no pas immediatament- el Banville de Imposturas (Anagrama, 2005) o de L’intocable (Anagrama-Empúries, 1999), per citar dues obres significatives. I és que la novel·la que ara ens ocupa, guanyadora del reputat premi Man Booker –després d'haver superat adversaris de la talla de Ian McEwan o Kazuo Ishiguro- no se sosté sobre una trama convencional. El mar indaga amb prodigiosa precisió en la naturalesa imperfecta dels records, immergint-se en les inacabables topografies del dolor i revelant-ne alguns dels seus contorns més costeruts.
Banville, a través de la mirada subjectiva de Max Morden i de la seva evocació no exempta de recança d’uns anys aparentment feliços, reflexiona sobre l’impacte de la mort de la persona estimada i les sempre traumàtiques seqüeles que aquesta deixa en l’altre. I és aquí on, un cop més, l’elegància i la bellesa continguda de la prosa de Banville es manifesten amb rotunditat i marquen la diferència.
El mar no es distingeix precisament per la seva originalitat temàtica. Alguns dels episodis de l’adolescència de Max, evocats per l’adult d’ara, poden resultar fins i tot poc substanciosos, irrellevants; però és la profunditat de la introspecció que realitza el protagonista-narrador, i sobretot l'extremada minuciositat amb què Banville reconstrueix aquests fragments ara rememorades de dos passats (l’un llunyà als paratges dels Cedres i l’altre més recent al costat de l’Anne fins a la seva mort) el que confereix a aquestes pàgines la propietat de ser matèria literària de gran densitat, impermeable a l’erosió de les modes passatgeres.
En definitiva, un exercici auster però brillant i enormement revelador, el que Banville ens ofereix en aquesta obra.

Josep Gras